L’IVA té una particularitat que el fa especialment traïdor: sembla senzill fins que deixa de ser-ho. I, normalment, quan deixa de ser-ho… ja és massa tard. No és un impost complex per definició, però sí que ho és per l’acumulació de petits matisos. I són precisament aquests matisos els que, sense fer soroll, acaben generant problemes.

No confonguis repercutit IVA amb més benefici

• L’IVA no és teu. El repercuteixes quan vens i el suportes quan compres. I la diferència entre tots dos és el que acabes ingressant o compensant. Dit d’una altra manera: actues com a intermediari.
• El problema apareix quan aquesta lògica no es trasllada a la gestió diària. Es cobra l’IVA… però no se separa mentalment (ni financerament). I quan arriba el moment de la liquidació, sembla que «Hisenda s’ho emporta tot».

Atenció. Si utilitzes l’IVA cobrat com a liquiditat per al dia a dia, t’estàs finançant amb uns diners que hauràs de retornar sí o sí.

No tot el que fas porta IVA… i això complica encara més les coses

Una altra idea que genera força errors és pensar que tota operació porta IVA. No és així. Perquè una operació tributi, s’han de complir diversos requisits alhora:

• Que sigui un lliurament de béns o una prestació de serveis
• Que la realitzi un empresari o professional
• Que no estigui exempta i que s’entengui realitzada dins del territori d’aplicació de l’impost.

I aquí és on comencen els matisos:

• Operacions exemptes.
• Operacions no subjectes.
• Casos en què intervé l’ITP en lloc de l’IVA.
• Situacions mixtes.

Atenció. Aplicar IVA «per si de cas» no és una actitud prudent. Pot generar problemes al client… i també a tu més endavant.

La deducció de l’IVA no és automàtica, encara que ho sembli

Aquest és un dels punts més delicats i, curiosament, més infravalorats. Sovint es pensa: «si tinc factura, em dedueixo l’IVA». I en molts casos és així… però no sempre. Per poder deduir correctament l’IVA suportat, s’han de complir determinats requisits:

• Que estigui vinculat a l’activitat.
• Que estigui correctament documentat.
• Que no estigui afectat per limitacions específiques.
• Que es declari en el moment adequat.

I aquí és on apareixen les zones grises:

• Despeses parcialment afectes a l’activitat.
• Factures amb errors formals.
• Operacions mixtes.
• Sectors amb restriccions específiques.

L’IVA suportat que no compleix els requisits deixa de ser deduïble i passa a convertir-se en un cost.

Atenció. Deduir-ho tot sense criteri pot semblar còmode a curt termini… però acostuma a sortir car quan arriba una revisió.

Us podeu posar en contacte amb RM ASSESSORS per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.