Repartir l’herència “a parts iguals” no sempre evita el conflicte. En molts casos, simplement l’endarrereix.

La mort d’una persona es un fet molt lamentable però a la vegada també es un fet natural. Deixar previst quines seran les conseqüències econòmiques de la defunció sol donar tranquilitat a qui ho preveu i també acostuma a pacificar les relacions entre els qui son cridats a heretar.

El testament es l’eina per preveure les conseqüències econòmiques de la defunció

En el testament, si es preveu conflictes, es convenient atribuïr als hereus bens concrets i evitar el proindivís. No n’hi ha prou amb atribuir quotes i es millor preveure com es convertiran aquelles quotes en béns concrets. Es opinió generalitzada que l’ideal és fer lots i que figuri en el testament com es distribuirà els bens. D’aquesta forma es reduiran al màxim les possibles discussions entre hereus.

Si el testament no conté una distribució clara dels bens i els cohereus no assoleixen un pacte, el conflicte pot acabar en la divisió judicial de l’herència. El procediment està regulat als articles 782 i següents de la llei d’enjudiciament civil. La norma preveu, entre altres fases, la sol·licitud de divisió, la designació de comptador i pèrits, la pràctica de les operacions divisòries i, finalment, la seva aprovació o oposició.

En cas de dificultat per confeccionar els lots en el testament, i per tal d’evitar conflictes posteriors, la normativa catalana també preveu que el testador pugui nomenar una persona amb el nom de comptador partidor, per que se n’encarregui de distribuïr els bens entre els hereus d’acord amb les proporcions que el testador hagués decidit.

L’objectiu hauria de ser evitar els proindivisos, és a dir, que diversos hereus comparteixin un mateix bé.

L’atribució de bens concrets també permet estalviar les complicacions fiscals derivades dels possibles excessos d’adjudicació.

Deixar un testament ben preparat pot ser clau per evitar problemes als fills.