Per al Tribunal Suprem és un interès d’usurer tot el que va més enllà de 6 punts percentuals en relació amb el tipus mitjà dels diners. A més d’això, cal tenir en compte que la falta de transparència és un aspecte clau i perillosament negatiu del revolving.

El crèdit revolving fa anys que està en discussió, i ha estat objecte de moltes sentències d’Audiències Provincials. Sembla que per fi el Tribunal Suprem ha posat fil a l’agulla per a definir el límit d’usura.

Que és el crèdit revolving ?

Són unes targetes de crèdit que presenten la peculiaritat que només tenen l’opció de pagament ajornat, és a dir, totes les compres que es paguin amb aquesta targeta s’ajornaran amb els seus interessos corresponents,

Existeixen molts dubtes sobre si les targetes revolving tenen alguna utilitat real pel consumidor, que moltes vegades té nul coneixement d’economia i finances i pot arribar a comprar de forma compulsiva i a valorar com un “favor” que una entitat financera li lliuri una targeta amb 3.000 euros. El consumidor a vegades no entén que el producte i la mercaderia de bancs i entitats financeres és els diners i pensa que el lliurament d’un préstec és una cosa que ha d’agrair.

Uma targeta revolving, al 20% d’interès, pagant una “quota fixa de 50 euros”, com fan moltes financeres, pot ser un crèdit impagable, perquè el 20% d’interès anual, a 5 anys vista fa un 100% d’interès total, la qual cosa implica doblar el deute en relació amb el capital inicialment disposat.

Quina es la doctrina del Tribunal Suprem ?

Pel Tribunal Suprem, la conclusió és senzilla: més enllà de 6 punts percentuals en relació amb el tipus mitjà dels diners, és un interès d’usurer. A més de tot això, cal tenir en compte que la falta de transparència és un aspecte clau i perillosament negatiu del revolving.

La falta de transparència del revolving, consisteix en que no indica realment la TAE (taxa anual equivalent) en els contractes. Informa que pots tornar a disposar dels diners, però en definitiva no diu quants diners, i tampoc proposa o assenyala un calendari de pagaments. En definitiva, el consumidor està perdut amb una targeta revolving.

Quina es la conclusió ?

Hi ha jutjats, com els mercantils de Saragossa, que quan el consumidor demana l’empara de la llei de segona oportunitat per que li perdonin els deutes, exigeixen la documentació dels préstecs, quan és ben sabut que els contractes de targetes revolving són signats en línia, de manera que es complica molt al consumidor poder llegir, estudiar el clausulat. I després el pitjor, és que és molt difícil conservar la documentació, perquè en general se signa tot per mòbil o e-mail, i si es perd el dispositiu o correu, és impossible recuperar-la.

Davant aquesta situació es molt probable que els tribunals acabin declarant la nul·litat del crèdit revolving per condicions abusives i manca de transparència, i que el consumidor  no ha de pagar els interessos reclamats.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió, adreçan-se, sense cap compromís a info@rm-assessors.cat, o trucant al 972 208 258.