En sentència del 7 de maig de 2025 el Tribunal Suprem ha declarat que Hisenda no pot multar de manera automàtica i massiva els contribuents per la falta de prova de les despeses deduïbles.
La decisió, que crea jurisprudència, estableix que caldrà que l’Administració tributària acrediti, en cada cas, la presència de l’element culpable a la conducta del contribuent i, a més, la motivi de manera singular i àmplia.
El Suprem recorda que la Llei General Tributària, a l’article 179.1, indica que només es podrà sancionar els contribuents quan siguin culpables de les accions, però l’apartat dos estableix una exclusió amb l’objectiu d’evitar la connexió automàtica entre infracció i sanció. Aquesta exclusió diu que el contribuent estarà lliure de culpabilitat encara que hagi comès una infracció quan hagi posat la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries. És a dir, quan hagi actuat emparant-se en una interpretació raonable de la norma, encara que no sigui la correcta.
La sentència recorda que mentre les normes per imposar sancions són clares, les normes per complir les obligacions tributàries són confuses, amb enunciats oberts i, de vegades, fins i tot contradictoris.
D’altra banda, la sentència també estableix que els contribuents no poden invocar la causa d’exempció de responsabilitat sancionadora que permet la llei en aquells casos en què la raó de la sanció no es fonamenta en l’aplicació d’una norma jurídica oberta a interpretacions, sinó en la manca de prova del fet necessari per deduir les despeses a l’impost de societats.
