Atenció: El que importa  no es el nom que s’hi dona, sinó en com s’articula la relació econòmica i què s’està pagant realment.

Naturalesa de les retribucions percebudes pel soci

• Una cosa és el càrrec d’administrador i una altra, diferent, el treball efectiu que el soci presta a la societat.
• Quan les funcions desenvolupades pel soci  no coincideixen amb les que serien pròpies d’un administrador, les quantitats percebudes tenen la mateixa consideració que les que reben el restants treballadors de l’empresa 

Atenció: És igual que no existeixi un contracte laboral clàssic o que el soci cotitzi en el RETA. La qualificació no depèn de la Seguretat Social, sinó de la naturalesa real de l’ingrés i per quin concepte la societat està pagant al soci.  

Retencions aplicables a aquestes retribucions

• En tractar-se de rendiments del treball, la societat està obligada a practicar la retenció conforme als tipus generals previstos en el Reglament de l’IRPF (igual que els altres treballadors).
• Aquí és important no barrejar plans. Els tipus incrementats previstos per a administradors només entren en joc quan el càrrec és retribuït d’acord amb els estatuts de la societat. Si no ho és, no és procedent aplicar el 35%, sinó el tipus que resulti del càlcul ordinari.

Atenció. Aplicar un tipus incorrecte per assimilar automàticament al soci amb un administrador retribuït pot generar regularitzacions innecessàries i sancions evitables.

Quota d’autònom pagada per la societat

• Quan la societat assumeix la quota d’autònom del soci, està atorgant un benefici econòmic personal. Per tant, aquest import constitueix retribució en espècie.
• Si, en lloc de pagar-la directament, l’empresa lliura l’import perquè sigui el soci qui l’aboni, la qualificació canvia lleugerament, però l’efecte fiscal no: passa a ser retribució dinerària, igualment subjecta a retenció.
• Això sí, aquestes quotes són despesa deduïble per al soci en calcular el seu rendiment net del treball, amb independència de qui materialitzi el pagament.

Atenció: Assumir la quota d’autònom “com una despesa més de l’empresa” sense reflectir-la correctament en la nòmina o en les retencions sol ser un dels focus habituals d’ajustos en comprovacions.

Despeses per dietes i desplaçaments

• Personal assalariat (amb relació laboral com a paleta, lampista, ect): Queda exempt l’import abonat fins a un límit que es actualment de 0,19 € per kilòmetre recorregut (més peatges i aparcament justificats), pel que fa a despeses de locomoció i per manutenció amb pernocta a Espanya 53,34 euros diaris i amb pernocta a l’estranger 91,35 euros diaris. Manutenció sense pernocta, 26,67 euros diaris a Espanya i 48,08 euros diaris a l’estrangee,
• Les dietes exemptes només operen quan hi ha relació laboral (com a paleta, lampista, ect, no com administrador)  i es compleixen estrictament els requisits reglamentaris. En el cas de socis sense vincle laboral formal, l’exempció no s’aplica automàticament.
• No obstant això, no tota despesa genera renda. Si la societat posa directament a disposició els mitjans necessaris -vehicle, allotjament, desplaçaments organitzats- i aquests s’usen exclusivament per a l’activitat, no hi ha renda per al soci.
• És diferent el cas en què es lliuren imports a tant alçat o es reemborsen despeses sense control efectiu. En aquest escenari, les quantitats passen a considerar-se rendiments dineraris, subjectes a retenció, exactament igual que la resta de la retribució.
• Reemborsar benzina “per costum” o sense traçabilitat clara sol convertir una despesa necessària en una renda gravable sense que ningú en sigui conscient fins que arriba la comprovació.