La Llei 10/2025, de 26 de desembre, per la qual es regulen els serveis d’atenció als clients, introdueix un dels canvis més rellevants dels últims anys en matèria de protecció del consumidor i obligacions empresarials.
La llei que comentem redefineix l’atenció al client com un dret exigible, mesurable i sancionable, amb implicacions directes en contractes, processos interns, canals digitals i gestió del risc legal.
1. De “servei auxiliar” a obligació regulada
Fins ara, l’atenció a la clientela es movia en una zona grisa: principis generals, normativa sectorial dispersa i una elevada tolerància pràctica a models poc eficaços.
La Llei 10/2025 trenca aquest esquema i estableix:
- Paràmetres mínims obligatoris de qualitat
- Drets concrets per als clients
- Obligacions objectives per a les empreses
- Càrrega de la prova a càrrec de l’empresari
Atenció. Això implica un canvi d’enfocament en l’atenció al client, que passa a ser matèria de compliment normatiu, no sols de reputació o experiència d’usuari.
2. Àmbit d’aplicació: més ampli del que sembla
La llei afecta principalment:
Serveis bàsics d’interès general
Energia, aigua, telecomunicacions, transport, serveis postals i sector financer (aquest últim amb especialitats sectorials).
Grans empreses de qualsevol sector
Empreses o grups que compleixin només un d’aquests criteris:
- ≥ 250 treballadors
- 50 M€ de facturació
- 43 M€ de balanç
I un matís clau: és igual el canal (en línia, telefònic, presencial), l’externalització del servei o fins i tot que el prestador estigui fora d’Espanya si opera amb clientela en territori nacional.
3. Obligacions que canvien la pràctica diària
Atenció personalitzada obligatòria
- Es prohibeix l’ús exclusiu de contestadors automàtics o IA.
- El client pot exigir interlocució amb una persona física en qualsevol moment.
- El 95% de les sol·licituds d’atenció personalitzada han d’atendre’s en menys de 3 minuts.
Atenció. Per a moltes empreses, això exigeix revisar profundament call centers, fluxos digitals i dimensionament de personal.
Traçabilitat total de consultes i reclamacions
Cada consulta, queixa, reclamació o incidència ha de:
- Generar clau identificativa
- Deixar constància documental en suport durador
- Permetre seguiment de l’estat de l’expedient
Aquest punt és especialment rellevant des de l’òptica probatòria i sancionadora.
Prohibició de tallar serveis durant una reclamació
En serveis de tracte successiu:
- No pot suspendre’s el servei si la reclamació està relacionada amb el motiu del tall.
- La suspensió només és possible en supòsits molt concrets (seguretat).
Atenció. Això impacta directament en polítiques de recobrament, suspensió automàtica i gestió d’impagaments.
Resolucions motivades i vies alternatives
Les respostes empresarials:
- Han de ser individualitzades i motivades
- No poden tancar-se per silenci o pel mer transcurs del termini
- Han d’informar de mecanismes de resolució extrajudicial
- La reclamació deixa de ser un tràmit i passa a ser un procediment amb garanties mínimes.
4. Atenció telefònica: un dels nuclis durs de la llei
La norma és especialment exigent en aquest àmbit:
- El servei no pot tenir un cost superior a una trucada estàndard.
- Els números de tarifació especial han de tenir alternativa gratuïta.
- Prohibida qualsevol derivació encoberta a números de pagament.
- El servei d’atenció no pot generar ingressos per a l’empresa.
- El 95% de les trucades s’han d’atendre en menys de 3 minuts.
Atenció. Aquí hi ha risc clar d’incompliment massiu en sectors molt concrets.
5. Accessibilitat, idioma i col·lectius vulnerables
La llei introdueix obligacions reforçades en:
- Atenció a persones grans i amb discapacitat
- Adaptació a competències digitals reals
- Atenció en la mateixa llengua en la qual es formuli la reclamació
- Prioritat en atenció telefònica per a col·lectius vulnerables
Atenció. Connecta directament amb polítiques d’igualtat, accessibilitat i ESG, cada vegada més rellevants en auditories i licitacions.
6. Avaluació, auditoria i sancions
Les empreses hauran de:
- Implantar un sistema intern d’avaluació de la qualitat del servei
- Sotmetre’l a auditoria anual independent
- Tenir la documentació disponible per a Consum
L’incompliment constitueix infracció en matèria de consum, amb sancions conforme a la normativa estatal i autonòmica.
7. Termini d’adaptació: el temps corre
La llei concedeix un termini de 6 mesos des de la seva entrada en vigor per a adaptar:
- Protocols
- Canals d’atenció
- Contractes i condicions generals
- Formació del personal
- Sistemes tecnològics
Per a molts operadors, aquest termini serà ajustat.
8. Que recomanem fer a les empreses afectades
- Auditoria preventiva de serveis d’atenció al client
- Revisió contractual i de condicions generals
- Redisseny de processos interns i protocols de reclamació
- Formació a equips interns
Atenció. No és només una norma de consum: és compliment operatiu pur.
La Llei 10/2025 marca un abans i un després. Qui la vegi com una obligació formal arribarà tard. Qui l’entengui com una peça estratègica de compliment i gestió del risc, arribarà amb avantatge. El missatge és clar: l’atenció al client entra de ple en el radar regulador i convé anticipar-se.
