Les inspeccions poques vegades són aleatòries i es solen activar quan els sistemes de control detecten desajustos entre diferents fonts d’informació

Fotocasa ha publicar un article en el seu Blog professional que considerem d’interes pel sesctor immobiliari, que compartim i reproduïm a continuacio:

Fase prèvia

Abans d‟una inspecció formal, és habitual rebre un requeriment d‟informació. És una fase prèvia en què Hisenda sol·licita documentació concreta per contrastar dades.

Aquest punt és clau: moltes inspeccions comencen amb una cosa aparentment menor.

Aspectes que Hisenda revisa en una agència immobiliària

1. Ingressos i comissions

És el principal focus de revisió. Hisenda compara les compravendes fetes amb la facturació de l’agència per comprovar que totes les comissions han estat declarades correctament.

Aquí solen aparèixer problemes quan hi ha cobraments en efectiu, facturació parcial o ingressos  sense justificació clara. També quan hi ha desfasaments entre el moment de l’operació i la seva imputació fiscal.

La clau és simple: tota operació ha de deixar un rastre complet i verificable.

2. IVA i tractament fiscal de les operacions

Les inspeccions se solen centrar a verificar si s’han aplicat correctament les exempcions, si els serveis accessoris estan ben declarats i si hi ha coherència entre facturació i models fiscals.

A la pràctica, moltes regularitzacions es produeixen per interpretar malament operacions mixtes, especialment quan es combinen serveis d’intermediació, assessorament o gestió.

3. Despeses deduïbles

Hisenda no només revisa ingressos. També analitza si les despeses declarades tenen una relació real amb l’activitat.

Els més sensibles solen ser vehicles, dietes, màrqueting o serveis externs. El problema habitual no és només deduir despeses incorrectes, sinó no poder justificar-ne la vinculació directa amb el negoci o no disposar de documentació vàlida.

En aquest punt, el criteri és clar: sense justificació completa, la despesa perd validesa fiscal.

4. Retencions i IRPF

Tot i que és una àrea menys visible en el dia a dia, té un alt risc sancionador. Hisenda compara automàticament les dades declarades per l’agència amb les de treballadors i col·laboradors.

Errors en els models 111 i 190, una mala aplicació de retencions o una classificació incorrecta de professionals (com a autònoms quan haurien de tenir una relació laboral, per exemple) es poden detectar amb facilitat. Això converteix qualsevol desajust en un problema immediat, fins i tot sense necessitat duna inspecció en profunditat.

5. Lloguers i ús d’immobles

El control sobre els ingressos per lloguer, especialment en contextos turístics o d’ús mixt, s ha intensificat notablement.

Hisenda contrasta informació amb plataformes digitals, consums de subministrament i registres administratius per verificar si l’activitat declarada coincideix amb l’ús real de l’immoble.

Aquí el risc no és només no declarar ingressos, sinó no poder justificar l’ús efectiu de l’actiu.

6. Estructures societàries i operacions vinculades

Quan una agència opera amb diverses societats, el nivell de control augmenta. Hisenda analitza si aquesta estructura respon a una lògica econòmica real o s’utilitza per optimitzar la tributació sense base operativa.

La revisió se centra en la facturació entre empreses del grup, l’ús de societats per canalitzar ingressos personals, la distribució dingressos i la justificació de les operacions vinculades.

En aquests casos, la clau no és l’estructura en si, sinó poder explicar per què existeix.

Quina documentació pot exigir Hisenda

El resultat duna inspecció depèn en gran mesura de la qualitat de la documentació. No n’hi ha prou que les xifres quadrin: s’han de poder demostrar amb documents coherents, complets i fàcilment verificables.

El més habitual és que l’Agència Tributària requereixi:

• Llibres comptables i registres de facturació
• Contractes d’intermediació
• Factures emeses i rebudes
• Extractes bancaris
• Justificants de cobraments i pagaments
• Escriptures vinculades a operacions
• Quan la documentació és incompleta o contradictòria, el marge de defensa es redueix de manera significativa.

Conseqüències d’una inspecció negativa

No superar una inspecció té un impacte directe al negoci. A les regularitzacions i interessos de demora se sumen sancions que poden oscil·lar entre el 50% i el 150% de la quantitat no declarada.

A més, es poden produir efectes addicionals com ara:

• Revisió d’exercicis anteriors
• Un major nivell de control en el futur
• Una pèrdua de credibilitat davant de clients i entitats financeres.
• En els casos més greus, quan s’acredita una intencionalitat, la situació pot derivar en delicte fiscal.

Com preparar-se per una inspecció fiscal

Algunes de les bones pràctiques són:

• Mantenir una traçabilitat completa de totes les operacions, des de la captació fins al cobrament
• Assegurar la coherència entre l’activitat real i allò declarat a nivell fiscal
• Treballar amb documentació ordenada, accessible i verificable en tot moment
• Reduir al mínim l’ús d’efectiu i prioritzar operacions traçables
• Comptar amb assessorament especialitzat en fiscalitat immobiliària
• Revisa periòdicament les xifres clau per detectar desviacions a temps
• Definir procediments interns clars per a la facturació i el registre d’operacions
• No es tracta només de complir Hisenda, sinó d’integrar el control fiscal dins de la gestió del negoci. Això no només redueix riscos, sinó que millora la presa de decisions i reforça la credibilitat professional.